Ca la Xica

La casa nova de Ca la Xica

Casa esmentada el 1725 com a tros de terra campa de 5 canes i 3 pams de latitud d’orient a occident, i de 30 canes i 4 pams de longitud de migdia a aquiló, que té el venedor, Josep Planas, teixidor de llana de Monistrol de Calders, en pertinences del Mas Golobard, que con-fronta a orient amb la casa i hort de Joan Puigmartí, paraire del mateix lloc, a migdia amb la vinya de Montserrat Saladich, mitjançant un camí, a occident amb el trosset de terra de Josep Saladich, i a aquiló amb els honors del sobredit Mas Golobard. Li pertany per establi-ment fet per Josep Ciuró, pagès entrat per noces en el Mas Saladic, Maria Saladich, muller seva, i Josep Saladich, llur fill, pagès hereu de dit mas, com consta en document davant del notari Pere Gavanyach, de Moià, del 12 de gener del 1712. La venda, feta a favor de Joan Fabregó, cirurgià del mateix lloc, el 16 de novembre del 1725, consta davant de Josep Benet, rector de Granera, que actua com a notari (ABEV, Sant Martí de Granera, R/S 1 (R 1712-1728, S 1713-1727), f. 120). La casa, per tant, es degué edificar a partir d'aquell any, possiblement pel cirurgià Joan Fabregó

Propietaris i estadants:

1751: El rellotge de sol que es conserva a l'actual casa de Ca la Xica, únic element salvat de la casa antiga, duu la data de 1751

1783: Josep Fabregó, cirurgià (Cadastre del 1783, AMC)

1828: No s'ha pogut determinar amb precisió. Els Fabregó ja no eren a Monistrol de Calders. La darrera, Josepa Fabregó, pertanyent a la cinquena generació de la seva família resident al poble, es casà amb un cirurgià, Miquel Ballester, i s'afincaren a Barcelona (Padró, AMC)

1840: Miquel Ballester i Josep Fabregó venen a perpetuïtat la casa a Josep Ponsa i Matamala (Notari-Rector d'Horta d'Avinyó Josep Maria de Mas i Casas, 25 de març; ABEV)

1851: Joan Boser i Catot, Joan Benet, jornaler vidu, Josep i Francesc Boser i Roca, Rosa Crusellas i Puigmartí i Teresa, Jaume i Martí Boser i Crusellas (Padró, AMC)

1855: Josep Ponsa i Matamala, jornaler, Maria Sanllehí i Puig (o Clusella) i Pere i Teresa Ponsa i Berengueras (Padró, AMC)

1860: Josep Ponsa i Matamala, jornaler, Maria Sanllehí (i Puig o Clusella), Pere Ponsa i Berengueras, Feliu Ponsa i Matamala, Josepa Pla (i Roca) i Maria, Joan i Josep Ponsa i Pla (Padró, ACalLluís)

1866: Josep Ponsa i Matamala, jornaler, Maria Sanllehí i Puig (o Clusella) i Pere i Teresa Ponsa i Berengueras (Padró, AMC)

1868: Josep Ponsa i Matamala, jornaler, Maria Sanllehí (i Clusella o Puig) i Pere Ponsa i Berengueras (Padró, AMC)

1880 (Cal Joan Benet): Josep Ponsa i Matamala, jornaler, Maria Sanllehí i Clusella, Pere Ponsa i Sanllehí (de fet, Ponsa i Berengueras), Jose-pa (Ponsa i) Casarramona i Feliu, Josep i Francesca Ponsa i Casarramona (de fet, Ponsa i Ponsa) (Padró, AMC)

1881: Josep Ponsa i Matamala, bracer, casat, de 70 anys, veí de Monistrol de Calders, ven al seu fill Pere Ponsa i Barangueras, també bra-cer, de 32 anys, veí del mateix lloc, una casa de tres cossos assenyalada amb el número 9 amb hort contigu, en el carrer de la Mallola; li-mita a orient o dreta entrant amb la casa d’Andreu Jiballà, abans Joan Puigmartí; a migdia o davant, amb el carrer esmentat; a ponent o esquerra, amb Jaume Estrada, abans Francesc d’Assís N. Munsarrat; i a cerç o esquena, amb l’esmentat Andreu Jiballà (Notari Joaquim Ot-zet i Corominas, 11 de maig; ACBG, AHPM F-42, núm. 37). Li pertanyen per venda perpètua feta per Miquel Ballester i Josep Fabregó da-vant del Notari de Manresa Josep Maria de Mas i Casas, el 25 de març del 1840. Ofici d’Hipoteques de Manresa, foli 66, llibre 1r (Compta-doria d'hipoteques de Monistrol de Calders, llibre 1r, foli 66; ACBG)

1882: Pere Ponsa i Berengueras, Rènec, propietari (Fulls declaratoris de finques urbanes, AMC)

1904: Pere Ponsa i Berengueras, jornaler, Josepa Ponsa i Casarramona, Maria, Concepció i Feliu Ponsa i Ponsa, Maria Estrada i Bussé i Pere, Filomena, Josep, Maria, Joan i Concepció Ponsa i Estrada (Padró, AMC)

1911: Pere Ponsa i Berengueras, jornaler, Josepa Ponsa i Casarramona, Maria, Concepció i Feliu Ponsa i Ponsa, Maria Estrada i Bussé i Pere, Filomena, Josep, Florentina i Joan Ponsa i Estrada  (Padró, AMC)

1920 a 1924: Pere Ponsa i Berengueras, jornaler vidu, Feliu Ponsa i Ponsa, Teresa Escayola i Casas i Pere, Filomena, Josep, Florentina, Joan, Feliu i Valentí Ponsa i Estrada (Padrons, AMC)

1930 i 1935: Pere Ponsa i Berengueras, jornaler vidu, Feliu Ponsa i Ponsa, Teresa Escayola i Casas, Pere Ponsa i Estrada, Maria Canadell i Gallés, Josep, Joan, Feliu i Valentí Ponsa i Estrada, i Manuela i Pius Ponsa i Canadell (Padró, AMMdC)

1940: Pere Ponsa i Estrada, jornaler, Maria Canadell i Gallés i Manuela, Pius, Josep i Maria Teresa, Joan i Feiu Ponsa i Canadell, a més de Teresa Escayola i Casas (Padró, AMMdC)

1945: Teresa Escayola i Casas, vídua; Pere Ponsa i Estrada, jornaler, Maria Canadell i Gallés, ordidora, i Manuela, Pius, Josep i Maria Teresa Ponsa i Canadell (Padró, AMMdC)

1950: Pere Ponsa i Estrada, jornaler, Maria Canadell i Gallés i Manuela, Pius, Josep i Maria Teresa Ponsa i Canadell, a més de Teresa Escayo-la i Casas (Padró, AMMdC)

1953: Pere Ponsa i Estrada, propietari (Cadastre, AMMdC)

1955: Pere Ponsa i Estrada, jornaler, Maria Canadell i Gallés i Manuela, Pius, Josep i Maria Teresa Ponsa i Canadell (Padró, AMMdC)

1960: Pere Ponsa i Estrada, jornaler, Maria Canadell i Gallés i Manuela, Josep i Maria Teresa Ponsa i Canadell; Pius Ponsa i Canadell, gran-ger, Anna Musarra i Semis i Josepa, Pere i Jaume Ponsa i Musarra (Padró, AMMdC)

El nom actual de la casa prové d'una característica física d'una de les mestresses de la casa. El nom antic és degut al fet que Josep Ponsa i Matamala provenia de Cal Rènec

Joan Fabregó (establiment) > Joan Fabregó i Sala (herència) > Josep Fabregó (herència) > Josep Fabregó i Armadans (herència) > Joan Boser i Catot (lloguer) > Josep Ponsa i Matamala (compra) > Pere Ponsa i Berengueras (herència) > Feliu Ponsa i Ponsa (herència) > Pere Ponsa i Estrada (herència) > Pere Ponsa i Canadell (herència)

Casa de vers el 1775 del tot refeta el 1982; la casa vella fou enderrocada. El 1985, a més, s'afegí una segona casa en el solar antigament dedicat a hort i granja

1882: Casa de tres plantes, de 207 m2. 1953: Casa de tres plantes destinada a habitatge. La casa vella fa 9,5 x 12 m2 de construcció i 9,5 x 24 de solar; davant (migdia): Carrer de la Mallola; esquerra (ponent): Cal Marsalinu; dreta (llevant): Cal Joan; darrere (nord): Cal Joan